Joan Villar-i-Martí
Mirant enrere, fa basarda contemplar la magnitud dels canvis que poden arribar a produir-se en tan sols una dècada. A 2012, tot plegat començàvem a gaudir de les primeres IPA elaborades per productors autòctons, i a sentir a parlar de projectes nòmades i edicions limitades. Disposàvem d’un perímetre mitjanament estable de microcerveseres, que rara vegada sobrepassaven el llustre de vida i que exercien de cara visible -i pràcticament única- d’un fenomen relativament nounat que vam anomenar ‘cervesa artesana’.
La passió i militància que generava aquest moviment de nínxol contrastava amb l’ampli desconeixement que en tenia el gran públic… o això és el que crèiem, la majoria, fins que vam ser testimonis de la primera edició d’un festival de cervesa celebrat al Convent de Sant Agustí de Barcelona: un somni complert en vida per a un bon grapat dels nostres pioners, que va desbordar tota lògica i previsió d’assistència.
La reacció va ser immediata, i aquell mateix any van anar prenent forma tota mena de noves iniciatives i empreses, algunes de les quals amb un nivell d’inversió molt superior a l’habitual. El creixement del petit segment de mercat que suposava la cervesa artesana, des de llavors, va ser constant, impulsat pel contagi de l’engrescament de nous públics i per la construcció, en paral·lel, d’una imatge internacional que mica en mica situaria a Barcelona com una reconeguda destinació cervesera.
El primer BBF va esdevenir, per a molts, una mesura de l’estat de la cervesa artesana. De llavors ençà, el Festival i tot els projectes satèl·lit dirigits sota la batuta de Beer Events han mantingut aquest rol de baròmetre sectorial, esdevenint un dels millors indicadors sobre la evolució, desenvolupament i tendències per a tots els grups d’interès; inclosos, sobretot, els originals, que sempre han estat al centre de totes les decisions, malgrat que algunes no hagin estat exemptes de polèmica.
Els gran reptes actuals, al meu entendre, passen per un binomi en què, per una banda, cal aprofundir en la localitat del producte en totes les seves vessants, buscant el sentit del què volem dotar l’artesania que enarborem a l’aire; i per l’altra, treballar en la solidesa i viabilitat de les empreses del sector, sense oblidar el reforçament necessari de les condicions laborals dels professionals que s’hi dediquen.
No sabem què ens espera, aquests propers 10 anys. Però si una cosa tinc clara és que el Barcelona Beer Festival serà, com fins ara, l’espai que facilitarà l’avenç col·lectiu, el diàleg i el progrés, fixant la mirada sempre en la cervesa.
